Què hi ha per sopar?

Eren les nou del vespre. En Pere estava a punt d'arribar. Arribava a casa, com cada dia, exhaust, per la jornada de treball en aquella fàbrica que engolia pràcticament tot el seu temps.

La Carme va escoltar que sonava el timbre i va anar a veure qui era; era en Pere. A continuació, va deixar la porta mig oberta i se'n va anar a l'habitació. En Pere va entrar al pis i es va asseure al sofà. Es va descordar les sabates i se les va treure. A continuació, es va descordar els primers botons de la camisa i el botó dels pantalons.
Al cap d'uns segons, apareix la Carme i es dirigeix cap a ell. No es diuen res. La Carme comença a palpar el coll i l'esquena d'en Pere, mentre li fa un massatge.
El silenci es trenca quan en Pere li pregunta a la Carme: "Carme, què hi ha per sopar"?. A continuació, la Carme s'asseu a la falda d'en Pere i l'agafa de la camisa tot acostant el seu rostre al seu i, mentre el mira fixament, li diu: "Aquí tens el sopar; si t'agrada bé i si no també".

Llavors, el silenci va tornar a fer acte de presència i només es podia escoltar el soroll de la roba quan queia a terra i els deliris dels gemecs de tots dos.