Què hi farem?

Un relat de: mirare

Em miro i m'odio.
No puc relacionar el meu cos
Amb una part de mi.

Em miro i m'odio.
No assimilo que realment
Sóc allò que el mirall reflecteix.

Abaixo el cap,
em miro i
de seguida el faig tornar al seu lloc.
No ho vui tornar a fer.

Sóc com sóc, però...
I si no m'agrada?

Comentaris

  • Acceptar-se[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 21-12-2005 | Valoració: 10

    Hi ha dies que mirar-se al mirall es fa difícil, fa por, com si poguessis veure un monstre negre en front. El meu reflex va vestit de negre, em somriu amb odi cada cop que m'el miro. Intento vence'l però és terrorific i em fa mal no poder-lo esvair del meu cor.
    Encara que he d'acceptar com sóc i lliutar contra la part que puc arreclar, la part que és inmutable a les meves decisions no la puc canviar, l'accepto tal com és i tal com va néixer. No val la pena fer-se mala sang amb un mateix.
    Cal lluitar contra les pors per perdre vergonyes i prejudicis estúpids. Cal lluitar per ser lliures d'un mateix i poder actuar com un realment vol.
    No sé si realment era això el que pretenies transmetre però m'has inspirat una reflexió que sempre omple l'anima.

    Una forta abraçada i endavant, és molt macu poder llegir un poema i derivar-ne una reflexió que em calia des de fa molt temps

    Gràcies per tot
    Pol

  • t'entenc tant i no t'entenc gens[Ofensiu]
    Perestroika | 16-12-2005

    a la vegada! M'agrada el relat, està ben fet, poc a poc et deixes anar, i els versos són més càlids, més propers.. continua avançant així.

    En quant al tema.. t'entenc al 100% ja que jo molts, molts cops sento aquesta angoixa de no acceptar-me, i tu ho saps prou bé...

    I a la vegada no entenc gens que aquest sentiment volti dins algú com tu!
    Jo que et veig tan....... tot això i més!!!

    Els miralls reflecteixen pors, dubtes, inseguretats..no sempre realitats! Només després de valorar tantes coses positives que t'envolten (en són moltes, eh!) després planteja't el perquè.

    No tothom pot anar a dormir sabent que hi ha algú al món, per petit que sigui, que donaria la vida per compartir-la amb tu...

    Ets una persona massa especial Mirare,massa..

    Continua escribint, buidant, sorprenen, regalant, pensant, dubtant, odiant, estimant...i aprendràs a escoltar-lo sense voler...

    Mil petonets..

  • doncs...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 15-12-2005


    si no t'agrada et canvies el mirall, mires endins, trobes el que hi ha, et coneixes, t'estimes, i llavors, comences a estimar tot el que l'envolta, per dins i per fora.....

    Sense complexes, i amb somriures, la lluita és més fructíffera, i la vida més divertida!!!!!

    Gràcies pel comentari....
    salut i revolta!!!!
    un petó!
    Sílvia

  • doncs[Ofensiu]
    laia | 15-12-2005

    amb un pesudònim com el de mirare, com vols mirar i no estimar...

    què farem?

    doncs mala cara quan morirem