Mmm?

Un relat de: mirare

Em paro a pensar i no arribo a cap conclusió, de fet, què busco en concret.
Ho faig per què toca? O simplement per què em veig amb la necessitat de tenir-ne una?

Que què busco?
Una petitona inspiració, amb l'excusa que em faci tornar en aquest fantàstic món dels pensaments, dels desitjos, de les expressions, de qualsevol cosa per dir, més igual. Però vull tornar-hi!

A on l'he deixat?
Potser, algú se la va quedar en aquell primer petó, calent, a ple hivern... Si el torno a besar, me la passarà un altre cop? Ho intento, però veig que no. Li toco els llavis, i tampoc, no hi és.

I si se la empassat?
Ara ho tinc una mica més difícil. Però ho intento. Agafo aquell bisturí que tinc preparat des de fa temps a la taula, per l'ocasió. La persona en qüestió s'estira al llit i es deixa fer. Li trec la samarreta i li faig una incisió de dalt cap a baix del tòrax. Una ferida neta. Vaig directe al cor. Busco i rebusco sense resultat. Ell definitivament, no la té. Li tanco la ferida (neta), amb fil i agulla, i li retorno la seva samarreta. Torno a intentar besar-lo a qualsevol part. Res.

I si realment l'he perdut?
I ara què faig?

Comentaris

  • sants78 | 27-11-2006 | Valoració: 10

    Ueiii, que bo.

  • potser[Ofensiu]
    Perestroika | 24-11-2006

    hauries de tornar a aquells petits exercicis que t'ensenyava quan feiem intents d'escoltar el teu cor...recordes?

    Busca dins teu, l'has de trobar, hi és... n'estic segura.