Captivada

Un relat de: mirare

La lluna em captiva i
em fa preseonera de la nit.
Caic en un somni profund.
Mentre ella m'observa,
Tu, t'apropes.
Vine a salvar-me sisplau.
Vull tornar a veure la llum del sol.

Comentaris

  • dia de nadal[Ofensiu]
    Perestroika | 25-12-2005

    sis i vint-i-tres de la matinada, arribo de festa. I em connecto per veure si ja s'han publicat els teus relats, els esperava.

    Que tindrà la lluna que és capaç de captivar-nos així? De ser el centre de tot, allà dalt il·luminant i vetllant el que fem

    Llunàtica com sóc, mai entendre el seu secret

    Va arribar el teu salvador?