Cercador
Entre radiadors
Un relat de: mirare- Compartir:
Acabo d'arribar a casa i no hi ha ningú, però la calefacció està posada. Sopo qualsevol cosa mentre vec sense mirar la televisió. Cada cop és més aburrida. Acabo de sopar i la tanco. Sento el silenci d'una nit freda. Gaudeixo d'aquesta quietud. Amb ella i fent un repàs a la llarga jornada, m'endinso al meu raconet, un lloc petit, senzill i complicat, on res acabo d'entendre per més voltes que hi faci.
Sento el telèfon, em truques.
Conversa breu, però no menys interessant. M'ha fet molta il·lusió.
Se'm canvia l'expressió de la cara. Tot gràcies a tu, i a més, xerro sola.
Ara, ja m'en puc anar a dormir tranquil·la.
Silènci...
Bona nit.
Comentaris
-
saps[Ofensiu]Perestroika | 28-11-2005 | Valoració: 10
fer arribar més coses entre linies de les que et podries imaginar.
I no saps com t'agraeixo que escriguis, i que ho comparteixis amb mi... així puc accedir una miqueta més, a poc a poc, dins aquest món que has creat i fas tan inaccesible
Parlant amb tu, és difícil extreure d'un gest el que penses, d'una mirada és una mica més fàcil fer-se una lleugera idea, però llegir-te.. llegir-te fa que et senti aprop, que em senti part d'aquest petit paradís.... i somric
M'agraden els temes en que t'inspires al escriure, situacions corrents que tu fas màgiques...
I sobretot, ja t'ho he comentat, m'agrada aquest "TU" que em fa sentir única quan t'estic llegint.... Gràcies! Gràcies per tantes coses... no deixis mai d'escriure, siusplau!
Dolces besades!