M'escrius?

Un relat de: mirare

M'escrius en un paper en blanc.
Mentre jo et contesto el que puc,
i com puc, en veu alta.
No ho se fer millor, ho saps.

És tot tant nostre...
No marxis sisplau.
No deixis d'escriure'm al paper!

Comentaris

  • el torno a llegir[Ofensiu]
    Perestroika | 24-11-2006

    després de molt de temps...

  • no deixis de fer-ho*[Ofensiu]
    kispar fidu | 16-06-2006

    d'escriure'm,
    parlar-me,
    mirar-me,
    dir-me el què penses,
    sents, i observes...

    no deixis d'escriure'm, perquè amb les teves paraules jo sóc capaç de sentir...

    uooo!
    què tal tot? com va?

    apa, ens veiem!
    Gemm@

  • Bon Nadal mirare!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 25-12-2005

    i...ull amb el cava!

  • Que bunica imatge[Ofensiu]
    Perestroika | 25-12-2005

    tenir a algú aprop, davant, escribint un grapat de coses dolces per fer-te-les arribar.

    Tu contestes, amb més o menys traça, en veu alta... però aquell algú continua escribint.

    Com si les distàncies s'esborressin, com si et volgués transmetre allò que li surt directament del cor, però d'una manera màgica, per escrit...

    Buscar maneres d'acostar-se a tu, de fer-te somriure, de fer especials els moments compartits...

    Si algú és capaç de fer quelcom tan dolç per tu, pots estar tranquil·la que no desapareixera mai.

    És difícil trobar qui busqui constantment la teva felicitat..aprofita-ho

    Una abraçada molt gran, nina! I altre cop... BON NADAL!!!!!!!!!