Cops d'amor

Un relat de: mirare

Ell,
mirada plena d'ira
llavis que bavegen fúria
mans que ofrenen ràbia
cor que batega amor criminal

Ella,
jeu al sofà,
no és la primera ni la segona vegada.
Un silenci considerat inunda la sala
ell, per fi trenca la quietud.

Els crits asfixien la seva voluntat.
Els cops enceguen els seus ulls.

Les parets es tornen negres,
el terra desapareix,
ell es torna en l'ésser diabòlic,
ella la iterada víctima,
la casa, un infern.

Carícies contundents.
Violada, maltractada.

Ella,
la por és l'únic que sent,
l'únic que l'envolta.
Pànic d'adormir-se i no despertar

Ell,
en veure-la al terra,
s'omple de culpa.
Crida. "no tornarà a passar".
Com sempre.

Però ell, de voluntat feble,
Hi torna.

Ella,
mirada plena d'ira
llavis que bavegen fúria
mans que ofrenen ràbia
cor que batega amor criminal...

Comentaris

  • sense paraules!!![Ofensiu]
    fullet verd | 16-02-2006 | Valoració: 10

    massa cert per pasar-ho per alt........

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: