Què és el que s'ha de fer...?

Passo les nits escoltant cançons que em recorden a tu. Miro el sostre i sense volguer veig el teu somriure i els teus ulls brillants, com sempre. La llum de la lluna demostra que em fa costat i que em farà companyia durant tota la nit; una nit silenciosa i gelada, com sempre, com sempre que no hi ets.
Em fa por mirar al futur. Voldria que estiguessis al meu costat, voldria veure't sovint, voldria acariciar la teva pell sense limitacions, voldria saborejar els teus llavis i murmurar-te a cau d'orella un sincer i suau "t'estimo"...
Sembla que demani força coses, però realment només n'estic demanant una sola, només estic demanant una oportunitat i crec que amb això, no faig mal a ningú.
M'agradaria mirar al futur amb esperança i amb il·lusió, i encara que molts pensin que no faig bé, jo els hi pregunto:
Què fas quan l'únic sentit que trobes a la vida, la única il·lusió, la ferma felicitat i un somriure permanent es pot trobar en una persona tant especial i desitjada per la qual lliuraries la vida per ella?