La vida ensenya

Després de totes les experiències viscudes es pot demostrar que la vida ensenya.
Ensenya que un moment molt esperat és més valuós que tota una vida buida de sentit i que és més valuosa l'espera que no el moment en sí.
Aprenem que per no voler fer mal a qui ens envolta, ens ho fem a nosaltres mateixos.
I tornem a aprendre que només tenim ulls per veure allò que no tenim, que ens falta, que desitgem. No valorem pas el que hem tingut intacte sempre al nostre costat, la vista sen's escapa a l'horitzó.
Oblidem que són els moments difícils els que ens fan ser més forts i a créixer com a persones. Ens adonem que és a l'adversitat quan podem veure qui ens estima pel que som i qui pel que tenim.
És l'amor qui ens ensenya a actuar de manera que no pensem pas en les conseqüències que poden aparèixer i sí en l'acte en sí mateix, per voler demostrar del que som capaços, del que fem per algú que ens importa, que ens estimem.
Tornem a aprendre vegada rere vegada que és l'anyorança i la falta el que ens ensenya a valorar i apreciar.
La vida ens ensenya que el desig pot arrebassar la por, que fer un pas endavant pot ser més complicat del que sembla.
Aprenem que els projectes i plans, dits, no tenen res a veure amb el verb "actuar" i "fer".
Veiem que la vida està plena de decisions i prioritats que hem de saber prendre a cada moment i ser conscient d'elles.
Durant tota la vida aprenem i aprenem i mai deixem d'aprendre, però arriba un moment en que pensem i ens adonem de que fem la vida complicada: el que hauria de ser fàcil, bo i possible ho convertim en un cel de somnis impossibles i melangia assegurada.
EL QUE HAURIA DE SER SENZILL NOSALTRES MATEIXOS HO FEM CONVERTIR EN UNA UTOPIA.