Dóna'm tant sols una nit...

Aquesta nit em trobo tota sola a les fosques mirant els estels. Puc veure una acumulació de somnis murmurats a cadascun d'ells. Recordo nits passades en les que demanava que tornessis, que no marxessis mai i que em brindessis tant sols una oportunitat.
La desesperació comença a ensenyorir-se de tota la meva ànima. La tristor començar a guanyar batalles fins aconseguir arribar al meu cor i instal·lar-se per una llarga temporada.
Et trobo tant a faltar que donaria la meva vida per poder passar aquesta nit amb tu, només tu i jo. Necessito murmurar-te a l'orella tot el que sento d'una vegada, no haver d'escriure-ho en un maleït paper com sempre he fet, sinó que puguis notar la veritat i la puresa de les paraules al meu to de veu. Acariciar-te i saber que la meva última nit la passaré al teu costat; un somni que he tingut des que era petita.
Tan sols poder mirar-te als ulls i no haver d'apartar la meva mirada per por. Poder recorrer el teu cos daltabaix només amb els meus petons i carícies. Tenir-te als meus braços i murmurar-te en tot moment paraules boniques que et facin enlairar-te a un món completament diferent. Per una nit pensar que m'estimes tant com jo a tu, que em desitges i que vols estar amb mi tota l'eternitat.
Encara que visqui una mentida, haurà valgut la pena morir per ella.