Errors del passat

Un relat de: ¥eÞe§

Sense voler et recordo,
I cap raó trobo,
Que m'expliqui el per què,
d'aquesll final tan trist.

Mai he sabut si m'estimaves,
Si de mi parlaves,
O pot ser si m'hi pensaves,
Com jo sempre he fet amb tu.

Creia que alguna cosa amagaves
Més enllà de les teves paraules,
Però només volies emportar-te,
Un món ple d'esperançes.

Ara quan torno a recordar-te,
És inevitable que torni a estimar-te,
Que sense volguer m'oblidi,
Del dolor que vas fer néixer.

Només vull esborrar-te de la ment,
Voler que no tornis mai més,
I esperar que aquesta situació viscuda,
No torni a ser més que una experiència FOTUDA.

Comentaris

  • Antaviana | 02-07-2006


    Eis, gràcies per haver comentat un relat meu, em va fer ilusió...

    M'ha agradat molt el poema, em recorda molt a com em sento...

    Ja t'aniré llegint, espero que facis el mateix.