Quatre infra-històries

EL PENSADOR IMBÈCIL

"El primer poeta que va comparar els llavis d'una noia amb els pètals d'una rosa fou un geni. El segón, un imbècil."

Voltaire.

No podia evitar plagiar els autors que llegia i l'entussiasmaven quan va llegir allò dels llavis i la rosa de l'Arouet. I pensà: "Que imbècil que era Voltaire!".





LA VARETA

La vareta de l'orquestra dorm a una petita cambra insonoritzada i en les seves estones d'oci practica un masoquisme sense complexos.





TOKA KAMPANES

Aquella mossa tocava tantes campatnes que un dia li va passar el que ja era previsible: es va convertir en una inmensa catedral.



L'ESTOCADA FINAL


Aquell brau estava ferit per tot arreu. L'havien fet correr el voltant de la plaça mols quilòmetres. Li havien clavat banderilles sense pietat que havien minat les seves defenses. Es movia ressignat, quasi pregant l'estocada final, entre crits de mata'l, mata'l mata'l.

Ningú no se n'adonà del canvi que es produí a la plaça. Déu picà de mans i el matador esdevingué brau i el brau esdevingué matador. El matador, en la pell del brau, estava molt espantat i volia demanar clemència com antigament feien els gladiadors, però de la seva boca només sortí un penòs bràmul. Els espectadors continuaven cridant, encara amb més força: mata'l, mata'l, mata'l.

Llavors s'esdingué el segon miracle. Cada un dels espectadors esdevingué el brau mal ferit i el brau esdevingué el matador que havia de donar-li l'estocada final. Però els milers de matadors en els que el brau s'havia convertit, trencaret l'espasa amb el genoll, tiraren els trossos a terra, escupiren i marxaren de la plaça plens de dignitat.