Cercador
Quan no hi ets...
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
Aixeco la mirada.
Miro al meu voltant.
Et busco entre la multitud.
Et busco entre cares desconegudes.
A la boca del metro.
Entre els cotxes.
Entre racons amagats.
I et crido, però no em sents.
Et busco creient-me que encara ets al meu costat, i els meus ulls es perden en l'infinit somiant que encara et puc trobar.
Però de sobte, torno a la realitat.
Tu ja no ets aquí.
No podrem tornar a riure junts.
No podrem compartir somriures.
No podrem descobrir nous mons.
Ni em podràs ensenyar els sentiments més amagats.
Una freda llàgrima cau lentament per la meva galta... ho donaria tot perquè ara, en aquest precís instant, pogués tornar a respirar al teu costat.
Potser en una altra vida, ens tornarem a trobar.
Comentaris
-
puf.....[Ofensiu]Noia de vidre | 08-10-2006 | Valoració: 10
adonar-t'en al moment i actuar... quants de cops les persones s'equivoquen.
molt bonic i molt bo... :)
un petonet de vidre* -
.......[Ofensiu]Dante | 21-09-2006 | Valoració: 10
jo també voldria estar amb ella un altra vegada....i només passetjar, només això
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50104 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]