Quan el sol es pon

Un relat de: clariana
Quan el sol es pon m’agradaria ser gavina riallera
petita, esvelta i eixirida
quan el sol es pon gaudiria des del cel dels núvols enjogassats i ganduls
blancs, taronges i color de capvespre
quan el sol es pon penso que des del cel les vistes enfoquen diferent
i voldria que de peus a terra ser capaç de flotar.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

29359 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?