Cercador

Llista categories

Quan el sol es pon

Un relat de: clariana

Quan el sol es pon m’agradaria ser gavina riallera
petita, esvelta i eixirida
quan el sol es pon gaudiria des del cel dels núvols enjogassats i ganduls
blancs, taronges i color de capvespre
quan el sol es pon penso que des del cel les vistes enfoquen diferent
i voldria que de peus a terra ser capaç de flotar.

Comentaris

Afegir comentari

No es pont del tot[Ofensiu]
Prou bé | 27-07-2021
Un poema molt bonic en la seva senzillesa. Molt inspirat quan el sol es pon. Amb total cordialitat
boniques imatges[Ofensiu]
Atlantis | 27-07-2021
Un petit poema que flueix molt bé i amb imatges molt boniques.

l´Autor

clariana

41 Relats

60 Comentaris

34819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Afegir a preferits

Biografia:

Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >