silueta

Un relat de: clariana
dibuixa un traç net, que insinuï la silueta. una silueta que mica en mica va perden gruix, el gruix que havia estat ple d’infantesa i innocència. el traç fet amb carbonet deixa una pols fina que recorda a l’alè. el primer alè que va ser teu i ningú et va robar. l’últim alè serà teu i no el podràs regalar. mentrestant procura seguir dibuixant. fes més ample la punta del carbonet, perquè la silueta agafi volum i dona-li textura. en blanc i negre. la resta de colors són fora del paper, malgrat un tel espès no te’ls deixi veure. l’expressió més profunda de tu mateix és només en allò que ets capaç de silenciar amb la teva silueta feta amb carbonet.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33438 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?