La vida d'una formiga a l'ampit de la finestra

Com han canviat les tornes amb poc temps.

Abans havia de vigilar no ser embastida pels carrers de la ciutat. Alerta, atenció. De peus grossos i cotxes esbojarrats.

Ara el perill és dins de casa, el moviment ha canviat de posició.
Menys potència, però més soroll a l'interior.

Els canvis són feixucs. Sempre.
Els hàbits costen de modelar.

Mireu-me a mi, amagada fins fa uns dies dins la jardinera. La casa d'hivern. Allà pla que estava en calma.

Somniava delerosa d'un xupaxups de xíndria mig llepat. I res.

Com a molt quatre molles de pa, de les estovalles espolsades la nit abans.
I cagarades de gos, sense recollir. Això no ha canviat gaire.

La vida és tan gran i tan petita com la vulguem. Ara no surto gaire, l'espectacle el tinc al menjador.

No sabem quan durarà la funció. Abans tampoc ho sabíem.
Cop de pal i peix al cove.