Em falta temps, però em sobren hores

Un relat de: clariana
I la natura segueix creixent sense nosaltres.
Més lliure, més ufanosa, més fidel, més pura.

Ella ens ensenya que després del caos ve el cosmos i, després tornarà el caos.

I nosaltres ens hem d'adaptar a ella, perquè té més experiència. La natura en sap més.

Vam creure'ns valents, savis i prou forts per modificar el sistema. Però l'únic sistema on podem proposar-nos fer algun canvi és al propi. I encara...
Perquè les pors, els prejudicis i l'autoexigència ens són limitants.

Ara, que els dies són d'una altra manera la mirada ha de ser també diferent.

Fins que puguem tornar a tocar, escoltar, olorar i tastar la natura caldrà mirar-nos amb amor i confiança.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

34853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?