Em falta temps, però em sobren hores

I la natura segueix creixent sense nosaltres.
Més lliure, més ufanosa, més fidel, més pura.

Ella ens ensenya que després del caos ve el cosmos i, després tornarà el caos.

I nosaltres ens hem d'adaptar a ella, perquè té més experiència. La natura en sap més.

Vam creure'ns valents, savis i prou forts per modificar el sistema. Però l'únic sistema on podem proposar-nos fer algun canvi és al propi. I encara...
Perquè les pors, els prejudicis i l'autoexigència ens són limitants.

Ara, que els dies són d'una altra manera la mirada ha de ser també diferent.

Fins que puguem tornar a tocar, escoltar, olorar i tastar la natura caldrà mirar-nos amb amor i confiança.