Cercador

Llista categories

Ploro a bots i barrals

Un relat de: clariana

Ploro perquè no m’agrada el què veig ni el què sento (amb la oïda)
Em deshidrato per desgast, per la carrera de fons que estem fent sense treva.

Som intensitat. Som potència. Som força. Quan som junts.

Ploro a bots i barrals mentre a fora bufa una forta Tramuntana
Ploro perquè fa setmanes que la força és pena, fluixera i desorientació

La màquina demana repòs, respòs i silenci. Absolut.
Sento més. Més profundament. Més sincerament. Amb més maduresa.
A l’altra banda, a fora, hi ha xivarri. Ha entrat l’huracà.

Ploro a bots i barrals quan veig que els ritmes vitals es descompensen
Ploro quan la pell amb flor no troba ecosistema

Tot ecosistema s’ha de cuidar, regar, equilibrar amb intenció i maduresa.
Qui mana la força de l’huracà? Que tot ho trinxa, que tot s’ho emporta...

Ploro mentre desitjo que perdonem, i amb empatia el puguem silenciar.

Comentaris

Afegir comentari

gràcies[Ofensiu]
clariana | 10-08-2021
Gràcies per tots els comentaris, en moment scom els que estic vivint reconforta escriure i més encara veure que hi ha lectors/res.
plorar tan fort!!![Ofensiu]
Atlantis | 08-08-2021
El teu nom clariana contrasta amb el poema i amb aquest “plorar a bots i barrals” que m’encanta i és gràfic com un dibuix.
Ploro perquè no m’agrada el què veig...(no t’agrada alguna cosa teva? El món?) (Necessites calma i reflexió?) (La tramuntana és un símbol de violència?)

A tot això m’ha portat el teu poema. M’és igual que no sigui el què volies dir...a mi m’ha dit molt.
Ves pel bon camí[Ofensiu]
kefas | 04-08-2021
Tens la suficient desesperació, insatisfacció i desil·lusió per fer un bon poema.
M'ho ha dit en Bukowski.

l´Autor

clariana

41 Relats

60 Comentaris

35041 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Afegir a preferits

Biografia:

Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >