Ploro a bots i barrals

Un relat de: clariana
Ploro perquè no m’agrada el què veig ni el què sento (amb la oïda)
Em deshidrato per desgast, per la carrera de fons que estem fent sense treva.

Som intensitat. Som potència. Som força. Quan som junts.

Ploro a bots i barrals mentre a fora bufa una forta Tramuntana
Ploro perquè fa setmanes que la força és pena, fluixera i desorientació

La màquina demana repòs, respòs i silenci. Absolut.
Sento més. Més profundament. Més sincerament. Amb més maduresa.
A l’altra banda, a fora, hi ha xivarri. Ha entrat l’huracà.

Ploro a bots i barrals quan veig que els ritmes vitals es descompensen
Ploro quan la pell amb flor no troba ecosistema

Tot ecosistema s’ha de cuidar, regar, equilibrar amb intenció i maduresa.
Qui mana la força de l’huracà? Que tot ho trinxa, que tot s’ho emporta...

Ploro mentre desitjo que perdonem, i amb empatia el puguem silenciar.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    clariana | 10-08-2021

    Gràcies per tots els comentaris, en moment scom els que estic vivint reconforta escriure i més encara veure que hi ha lectors/res.

  • plorar tan fort!!![Ofensiu]
    Atlantis | 08-08-2021

    El teu nom clariana contrasta amb el poema i amb aquest “plorar a bots i barrals” que m’encanta i és gràfic com un dibuix.
    Ploro perquè no m’agrada el què veig...(no t’agrada alguna cosa teva? El món?) (Necessites calma i reflexió?) (La tramuntana és un símbol de violència?)

    A tot això m’ha portat el teu poema. M’és igual que no sigui el què volies dir...a mi m’ha dit molt.

  • Ves pel bon camí[Ofensiu]
    kefas | 04-08-2021

    Tens la suficient desesperació, insatisfacció i desil·lusió per fer un bon poema.
    M'ho ha dit en Bukowski.

  • Identitat Inedita | 04-08-2021

    Em sap greu el dolor que traspua el teu escrit
    L'huracà també garne... El bo i també el dolent.
    Jo estim la tramuntana
    Abraçades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

29348 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?