Cosmos i caos

Un relat de: clariana
Soroll i silenci. Cosmos i caos. Veloç i lent. Paràlisi i moviment. Silenci i soroll.

Escriure em permet evadir-me i conectar-me amb mi i l’entorn.
Fa més d’un any que el temps que tinc és finit. Massa soroll. Desconnectada de l’origen.

Pell i os. Entranyes i pèls.

Necessitat de tornar i veure. Necessitat de tornar i riure.
Necessitat de tornar i ballar.
Necessitat de tornar i sentir i, sentir-me.

Sentir-me en silenci.
Sentir-me, en solitari.

La solitud a vegades és un dels millors estats per (re)connectar.

El sons més delicats són els més intensos.
Els sons més delicats només se senten en silenci.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?