Cercador

Llista categories

Contradiccions

Un relat de: clariana

Si de sobte poguessim aturar el temps, odrenar-lo i classificar-lo, segurament ens
equivocaríem i voldríem rectificar altra vegada.

Quan escollim creiem que ens equivoquem, perquè estem deixant de desenvolupar una opció que mai sabrem si ens seria prou plaent.
Quan deixem que triïn no acabem de tocar el cel, perquè és una decisió que han pres per nosaltres i per tant ens sembla que haguéssim pogut fer-ho millor.

Si de sobte poguéssim escollir els instants on sabem del cert que hem estat feliços
i reviure’ls potser no ho tornaríem a ser perquè hem canviat d’estil i de manera
d’entendre les coses.

Si de sobte poguéssim reviure els instants de plors i dolor de fa temps, segurament
naixeria un somriure, perquè és d’on hem après la manera per gaudir (encara que ens sigui fugaç).

Classifiquem-nos, ordenem-nos i tornem-nos a equivocar.

Comentaris

Afegir comentari

Touché....[Ofensiu]
Llem | 01-11-2012 | Valoració: 10
No puc estar més d'acord amb tuª

Els camins de la vida són aixó. El dubte permanent d'haver escollit el viarany correcte.

Sense el desencís, com sabríem valorar els petits somriures del cami?

M'ha agradat el teu relat!

l´Autor

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Afegir a preferits

Biografia:

Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >