Cercador
Qualla el Silenci
Un relat de: Emelkin- Compartir:
Qualla el silenci
sobre la derma de la nit.
Un coàgul d’absències t’anul·la.
Ja no hi sóc,
sols queda un trau
i la coïssor de les llàgrimes
vora la sutura de les teves paraules
a la llibreta.
La lluna t’inocula melangia,
metzina que emula
l’amor desmembrat.
- Els meus versos
són la navalla
amb la que lesionem
les hores.-
El record no canvia,
però cada cop hi surts
menys somrient.
Ja no hi sóc,
com tantes altres vegades.
Quimeres que s’urpen les crostes
vora la sutura de les teves paraules
a la llibreta.
Un coàgul d’absències t’anul·la.
Cada cop que somrius
qualla el silenci.
sobre la derma de la nit.
Un coàgul d’absències t’anul·la.
Ja no hi sóc,
sols queda un trau
i la coïssor de les llàgrimes
vora la sutura de les teves paraules
a la llibreta.
La lluna t’inocula melangia,
metzina que emula
l’amor desmembrat.
- Els meus versos
són la navalla
amb la que lesionem
les hores.-
El record no canvia,
però cada cop hi surts
menys somrient.
Ja no hi sóc,
com tantes altres vegades.
Quimeres que s’urpen les crostes
vora la sutura de les teves paraules
a la llibreta.
Un coàgul d’absències t’anul·la.
Cada cop que somrius
qualla el silenci.
Comentaris
-
Esquinçador[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 03-04-2014 | Valoració: 10
Realment m'absorbeixen les teves paraules. Em porten a un món que entec, o crec entendre, que està conformat de absències i llunyanies.
Descripcions dels dolors del sentir.
Jordi
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186169 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73