PURULÈNCIES PSEUDO-LITEÀRIES

Un relat de: jomagi
Ho recordo perfectament, JO, un infant de set anys; repenjat damunt la barana del balcó del col·legi Nacional... Ho vaig veure tot perfectament.

En el pati de jugar, ELL, un home jove, llarg i molt ferm cobert sols amb uns eslips quasi transparents; restava mort i amb forta descomposició fisiològica...

Estirat damunt d'una llarga taula de la rectoria, se li distingia un gros tatuatge d'un gat negre en el braç dret.

Uns homes amb una serra, esgarrifosament i sorollosament, van separar-li el casquet cranial.

De repent varen començar ha sortir llibres i més llibres que sistemàticament eren col·locats dins d’uns taüts negrosos de mísera qualitat; que després de fer-li’s unes marques amb guix, eren introduïts dins dels nínxols d'un gran cementiri anomenat: L’ÚLTIMA MORADA DE NARRATIVES EN PROSA, D’EXTENSIÓ INFERIOR A LA NOVEL•LA.

Mentre el corpulent i malaguanyat jove cadàver... restava podrint-se (amb les ulleres de sol Wayfarer RB3132 col·locades damunt dels seus pansits genitals). Tot això als ulls de tota la gent, sobretot de les autoritats decisòries.

Va ser un dia follament inoblidable d’un mes de novembre. Sovint hi somio..., tant!... que fins hi tot em sorprèn veure les meves deixes gelatinoses espargides pels llençols del meu únic i inoblidable llit.

Comentaris

  • Profunda reflexió [Ofensiu]
    Gardenia | 19-04-2021 | Valoració: 10

    Llegir els teus relats es una meravella, i quan son tant profunds i et fan pensar; encara m'agraden mes!!! ...
    Una abraçada!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: