PUNTS SUSPENSIUS

-Bona tarda, venia a comprar punts suspensius....
-I per on els volia?
-La veritat, no ho sé, els acostumo a posar sovint. De vegades els poso quan no sé què dir, o quant tinc moltes coses per dir, de vegades els poso a final de frase com si quedés una porta oberta, d´altres també, quan dubto…..fixi´s que li he demanat punts suspensius i he acabat la frase amb punts suspensius.
-Sí, me n´he adonat. M´ha sorprès, vosté. De fet el que més em demanen últimament son la k, la x i molts “emoticons”.
- Jo li he agafat el gust als punts suspensius. Miri sóc d´aquells que “val més posar-se un cop vermell que…..”. Ja m´enten.
- Doncs, miri: tinc punts suspensius de tots els tipus que vostè m´ha demanat. No li interessa pas també algunes comes? O potser algún signe d´interrogació o d´exclamació?
- No, gràcies. A la meva edat ja poques coses em fan exclamar, fins i tot ultimament ja no faig servir ni els signes d´interrogació…..ja no cerco ni tant sols respostes. De fet, la setmana que ve tornaré a buscar més punts suspensius…..o potser no.