PUNTS SUSPENSIUS

Un relat de: Rubba Bertanero
-Bona tarda, venia a comprar punts suspensius....
-I per on els volia?
-La veritat, no ho sé, els acostumo a posar sovint. De vegades els poso quan no sé què dir, o quant tinc moltes coses per dir, de vegades els poso a final de frase com si quedés una porta oberta, d´altres també, quan dubto…..fixi´s que li he demanat punts suspensius i he acabat la frase amb punts suspensius.
-Sí, me n´he adonat. M´ha sorprès, vosté. De fet el que més em demanen últimament son la k, la x i molts “emoticons”.
- Jo li he agafat el gust als punts suspensius. Miri sóc d´aquells que “val més posar-se un cop vermell que…..”. Ja m´enten.
- Doncs, miri: tinc punts suspensius de tots els tipus que vostè m´ha demanat. No li interessa pas també algunes comes? O potser algún signe d´interrogació o d´exclamació?
- No, gràcies. A la meva edat ja poques coses em fan exclamar, fins i tot ultimament ja no faig servir ni els signes d´interrogació…..ja no cerco ni tant sols respostes. De fet, la setmana que ve tornaré a buscar més punts suspensius…..o potser no.

Comentaris

  • heheheh[Ofensiu]
    matràfola | 30-05-2014 | Valoració: 9

    Bona història amb fons crític.
    salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39473 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com