Punt i principi

Un relat de: Marteta
Vaig relatar-te que la felicitat era la suma de somriures per una causa en comú, però em vaig oblidar del teatre que la pròpia vida representa. Actors i públics conformem un estadi d'emocions, aparents i veritables.

L'assistència no era obligatòria i tot descuit cau en l'oblid. Causa efecte de relacions que s'acaben per desconegudes i rencoroses raons que un mai vol reconèixer en públic.

Un monòleg de paraules escrites que mai pronunciaríem davant un auditori si no fóssin titntades de belles metàfores i rere personatges identificatoris dels clàssics esteriotips que tu i jo coneixem.

I tenim dues opcions, aplaudir o callar. El silenci parla per si mateix. Ambdós vam decidir callar i no et jutjo per aquest fet. L'adéu pot ser no el veiéssis necessari, l'explicació requereix d'arguments que segurament no havíem preparat.

La suma de moments dóna el resultat d'una obra que, al cap i a la fi, va existir i és constatable empíricament pel record d'un cor que guarda tota la informació que li arriba. Una obra amb un final silenciós on només una o dues persones aplaudiren.

Tan obert, amb l'absència d'un adéu.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

155935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96