PUJOL, TIU, QUIN FÀSTIC....!!!!!

PUJOL, TIU, QUIN FÀSTIC...!!!!

D’ara en endavant et tractaré de tu i no et diré president. No et mereixes ni el tracte de vós ni que recordem que vas presidir aquest país. Amb discursos de flamarada patriòtica ens vas aixecar la camisa mentre feies tripijocs amb teus diners i els diners públics. Tenies una brillant trajectòria antifranquista i quan els teus pensàvem que eres un ciutadà exemplar i un patriota resulta que eres un poca-vergonya.

Ara ja m’ho començo a creure tot, ja t’has tret de sobre la màscara quatribarrada que, en realitat era una màscara de barrut. Ja em crec els tripijocs de Banca Catalana, els dels Casinos, el del Palau de la Música, les contractacions a la floristeria de la teva dona i mil i una cosa més. Ara entenc com és possible que sent una família riquíssima t’hagin sortit tans fills xoriços: tu els hi vas ensenyar a fer trampes, a defraudar, igual que ton pare te’n va ensenyar a tu.

Recordo quan et vaig venir a veure al Palau de la Generalitat i tu em vas rebre amb una condescendència que em fa semblar genial. Jo et tenia per un pare de la pàtria i només eres un individu que feia el viu tant com podia. També recordo quan vaig fer coincidir la primera sortida de la meva filla gran amb un sopar amb l’agrupació de Ciutat Vella i com, quan va fer quinze anys, et vaig demanar que li donessis el carnet de la Joventut Nacionalista, pensant que tu eres el nostre exemple a seguir. Ja m’explicaràs que li he de dir demà quan em digui el que en realitat ets tu.

El teu missatge no em serveix de res. Malauradament sóc advocat i veig d’una hora lluny la teva jugada. Una altra vegada es tracta de que la teva dona i els teus fills es beneficin i tothom en surti perjudicat. És cert que vas tenir molt de temps per tal de resoldre el tema, exactament el mateix que la teva dona, és clar. I és evident que els teus fills fa anys que són majors d’edat. O sigui que no són només l’Oriol i en Jordi els que fan tripijocs, és tota la família. Ho han après de tu, que ho vas aprendre de ton pare. I evidentment, oh gran patriota, se t’ha refotut mullar-te per salvar la teva senyora i els teus cadellets i en contra del procés català.

Tot això està escrit amb un dolor enorme, no com tu que escrius quan ja no pots fer res més i, per tant, més que un acte de contricció el que fas és un acte de gran hipocresia. Però al cab i a la fi és una lliçó també enorme: no s’ha de creure en ningú i encara menys amb aquells que es presenten ells mateixos com a salvadors de la pàtria. Als 52 anys aquesta no és una lliçó petita.

Si tinguessis una mica de dignitat renunciaries a tots els teus càrrecs, pagaries tot el que has deixat de pagar i tu mateix et fixaries un plus que et fes creïble. No crec que facis res de tot això. No sé quants anys fa que ets un hipòcrita, però pel que veig ja fa més de 32 anys. Veste’n a la merda!!!!