Psssh... No ho expliquis a ningú

M'han explicat un secret i m'han demanat silenci.
-Psssh... No ho expliquis a ningú. Ells no volen tenir problemes -em deia aquella noia amb ulls envermellits d'haver plorat-.
Com et pots mostrar indiferent després de saber que la teva amiga ha estat insultada en la seva pròpia feina per un company amb un càrrec superior a ella?. Fa més de dos anys que dura. I cada cop ha anat augmentant l'agressivitat verbal. Com es pot treballar en una oficina on l'encarregat et crida per telèfon faltant-te al respecte. Ella li parlava sense por. No es mostrava compungida, tampoc el provocava. Sols feia la seva feina quan ella li deia:
-Queden pocs dies per facturar i encara no m'ha donat els fulls de feina perquè jo els pugui passar en l'ordinador -li demanava en aquest encarregat quan veia que el temps se li tirava a sobre.
-No me toques los cojones!! -li deia cridant com a contesta-. Te los entregaré cuando me de la gana! -aquest encarregat sabia que li ho havia de donar diàriament.
Però aquest malcarat home solia donar-li els fulls de feina just al darrer dia de treure facturació. Llençant-los per damunt de la taula de la noia. Ella, llavors només tenia dues opcions: O es quedava fent hores extres (que no cobrava) fins acabar la feina pel dia que tancava facturació, o quan era l'hora de marxar se'n anava sabent que quedava a mitges. I algú podria reclamar-li que no feia el seu treball puntualment.
De primer, aquesta noia no deia res a ningú. Més aviat estava espantada, perquè l'havia amenaçat si explicava res. Ella sabia perfectament que les paraules que li deia (tot i sent massa grosses) eren per cohibir-la i no pas per portar-les a terme. Però l'agressivitat d'una persona et pot fer sentir molt petita. Sents com cada cop t'esclafen més. I la teva covardia l'únic que li dóna es més força. Perquè la flaquesa l'alimenta.
No ho explicava a ningú. S'ho guardava per a ella. Fins que un dia va trobar a l'oficina, al damunt de la seva taula, una revista de propaganda de mobles, i dins hi havian afegit una pàgina d'una revista pornogràfica amb una dedicatòria. El cos li va dir prou, i decideix explicar-ho tot. Es convoca una reunió amb les parts implicades. Ella es posa contenta, té moltes coses a dir, coses que encara no han sortit a la llum i que els seus superior han de saber. Però no la deixant parlar!. En la reunió és diu que no es ve a discutir, sinó a fer les paus.
-D'ara en endavant no vull tornar a sentir rés més -va dir el director com si rondines a un parell d'adolescent-. O per el contrari hi haurà algú que saltarà al carrer. Aquesta reunió vull que serveixi per fer les paus.

No trobo que aquesta sigui la manera més correcta de portar un problema que succeeix en l'empresa. Però si el teu cap no fa res per tu, qui ho farà?.
Ella no sap que faig aquest escrit. No dic el seu nom. Ni menciono l'empresa d'on pertany. Se de sobres que les persones que actuen de la mateixa manera com l'encarregat de la meva amiga quedaran al·ludides sense haver-les d'assenyalar amb el dit.
I per favor, ¿per que tothom arronsa les espatlles i gira cua davant d'un fet així? Es tant culpable el que ho fa com aquell que ho veu i no fa res per ajudar al seu company.
El meu consell es que no s'ho guardi a dins, que ho expliqui. Que tothom sàpiga el que està passant. Que no senti vergonya de rés. Ella tant sols es la víctima...