Primer la seva feliçitat després la nostra.

Un relat de: Marteta
Tu, que comprens a tothom.
Tu, que fas tot el possible per que no ho notem.
Gràcies, moltes gràcies per la teva amabilitat , però pens que ja basta , que ara és el nostre moment.El moment d'actuar, el moment d'ajudar-te.Tu que sempre ens has ajudat en tot, i ara estàs així de malament.
Ara em sent buida de l'alegria que tantsols tu em donaves. Em sent eufagada per les teves llàgrimes desconsolades , i no em vols contar el perquè de totes aquestes. Jo ho sé, nosaltres ho sabem ,et coneixem el necessàri per saber-ho, i que sapigues que sempre ,sempre estarem aquí amb tu.
No ens ocultis ni una sola llàgrima, amb nosaltres estàs segur ,protegit.
Pots estar ben segur que una llàgrima teva ,és una meva i que un somriure dels teus són la meva eterna feliçitat.
Gràcies una altra vegada i SEMPRE,SEMPRE te les donaré.

Comentaris

  • Discrepo dolçament[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-12-2010 | Valoració: 9

    Mai el primer és l'altre. Sí es l'altre el primer si jo vaig bé... sobrat.... i sobretot en temes emocionals. Opino així per moltes experiències !!!
    Un altre manera de veure-ho és que en les relacions humanes no hi ha prioritats...hi ha la riquesa de la relació !!!
    Escrius: "Tu, que comprens a tothom..." Per comprendre a l'altre.... has de gaudir d'una bona comprensió amb tu mateix.
    El Relat m'ha agradat i estimulat. Gràcies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96