Presència fantasmal

fins que els paguem allò que ells ens donaren...

Els teus- potser escassos- poemes, acostumen ser, per mi, especialíssims. Cada un té un aire definit, una emoció molt particular. Sempre sento que estic davant una obra original, que no ha estat feta per ser admirada, que tan sols respon a la voluntat de l'autor. Però vulgui o no, jo ho admiro: admiro la senzillesa aparent, la complexitat de l'intenció, la manca de lluentons i parafernalia, molt sovint companys de viatge de la poesia. La meva admiració,

allan

Recentment una molt bona companya – havíem fet la carrera junts- ha decidit agafar un trencall per com dic escapar de tanta ‘misèria moral’ ; en realitat, no sé, ningú sap, les raons que mouen a una persona a llevar-se la vida.

El que si que tinc cert és que en això l’estat no se’n gasta ni cinc. I és la major causa de mortalitat, i del que això comporta, experiència, talent, ...

En té molt alterat aquest fet.

Gràcies pel teu comentari a “Inici i comiat”. Entenc que se’t faci difícil d’entendre una ruptura sense dolor. Potser és que el dolor està compensat pel guany obtingut, com la satisfacció d’acabar una marató fa que el dolor no importi.
Vas estar en el recital de Can 64 al Teatre Principal de Lleida, m’ha semblat entendre?. Si és així, em fa molta il•lusió.

Ens fan companyia, volguem o no volguem. Els tenim presents perquè el record no en sap de temps. Recordant Companys a Montjuïc, amb les ombres dels anarquistes de finals del XIX. Magniífica poesia social, històrica, genial. Una abraçada.

Aleix

Potser és cert que aconseguirem els ideals dels presidents assassinats per la corrupció i la barbàrie. Poc a poc ens fem de nou conscients de les nostres necessitats patriòtiques. Però la Història ens deixa tants exemples de traïcions, de genocidis, d’holocausts...
Com tu dius, tant de bo els actuals o els futurs tinguin la suficient mala llet com per fer front amb èxit als intents de subjugar-nos de nou, que n’hi hauran. Mentre tant, ens toca a nosaltres atiar el foc de base.