preguntes...

Només vaig conèixer l'amor vertader una vegada. Només tenia ulls per aquell nen.

Cara rodona, que vermelleja les galtones quan riu. Ulls negres, rodons i lluents. Cabell castany, que s'ondula quan creix i pren un volum extrany...

Amb ell m'hagués pogut seure en un sofà i veure com anava fent: com parlava, com reia, com caminava, com marxava, com tornava, com s'enfadava, com no escoltava, com plorava, com s'intrigava, com somiava...

Jo vivia, es clar, havia de viure. I a vegades no me'l mirava, a vegades no el recordava, però ell sempre hi era, d'una manera o altre sempre hi era, sempre apareixia a la meva vida en algun moment o altre. A vegades en el moment oportú, a vegades quan em semblava que no el podia estimar... I jo... al final tornava bojament enamorada d'ell. I em sentia trista, per haver cregut que ja no l'estimava, i em sentia alegre per adonar-me que ell em despertava aquell sentiment que a vegades creia perdut.

I quan ell em demanava alguna cosa jo corria per donar-li, perquè sinó el meu cor m'anunciava amb un lleuger dolor que aquella nit no podria dormir. I quan ell s'equivocava, jo m'enfadava amb qui el renyava, i el disculpava perquè sabia que ell tenia dret a l'error. I quan ell s'enfadava amb mi, jo corria a demanar-li perdó, perquè els ulls em brillaven excessivament avisant del que passaria després. I quan ell em feia un petó, jo m'exaltava i l'abraçava. I quan em mirava, jo feia veure que no el veia perquè m'avergonyia que ell em prengués atenció.

I aquest amor, que poca gent ha sentit, si és que algú n'és afortunat, no era desinteressat, es pagava sentint la seva veu de tan en tan, o veient el seu gest innocent i brillant entre la gent sense llum. Perdia el món de vista, i ja tenia força per una bona temporada més.

I jo, apassionada per aquest nen que feia trontollar el món, que feia giravoltar vides, que il·luminava qui l'emboltava, vaig entendre que era estimar...

I quan alguns benaventurats de la vida fan aquella pregunta, que tothom contesta per quedar bé, "tú per qui donaries la vida?". Jo somreia mentre em brillaven els ulls i no deia res, perquè no calia.