Les potes del gat

I quan ho creus tot perdut, la vida et sorprén. I et trobés altra vegada a la Taverna d'aquell primer dia, amb el noi d'aquell primer dia, tímid com el primer dia, nerviós com el primer dia... I ella a davant, ben espantada, dissimulant mals, explicant històrietes per distreure atencions, rient a contracor, tranquilitzant el traquilitzador, animant el desànim...

I el silenci abunda, però les mirades no desapareixen, que parlen per si soles. I després de divagar en converses desordenades, sense sentit, per omplir silencis, el noi de la mirada, deixa anar amb un gran esforç un "i si ho tornem a intentar?". La noia no diu res, no pot, s'ha colapsat entre encants i meravelles, i no diu res... Continua el silenci. I les mirades allà, que continuen parlant entre elles... I tornen amb les converses absurdes, amb les rialles tontes, amb el mal al pit, que ja fa dies que no marxa...

I apareix la màgia, la que ja, potser, havien oblidat, o es volien creure que no existia, les papallones a la panxa, els records que tots són bons, el preguntar-se per què aquell dia es van dir adéu, l'un a l'altre, l'un per l'altre, sense cap voler-lo dir.

I allà, a la Taverna, que demanes una llauna i et porten una ampolla, on demanes una sweppes i el porten un Kas... Allà on demanar begudes sembla absurd... et posen tan fàcil tornar-te a enamorar i riure... i treure mals...i ser feliç...

I brollen els t'estimo, per sobre de pors, i les cares malaltíces, es tornen en cares de infants entusiasmats....I t'adones, que per molt pessimista que vulguis ser, les coses són com són, qui s'estima s'estima... qui es mira es mira... i somriu somriu, qui s'acarona s'acarona... que el món dels infants és molt simple no cal buscar-hi més potes al gat, ni menys... perquè els gats en tenen quatre... I sinó us ho creieu, avui quan us trobeu un nen li ho demaneu.


La Noia de la Porta 17/10/06