hores intempestives

Em desperto a hores intempestives, amb tan mal al pit que per un moment crec que vaig a morir i les llàgrimes em queden a dins carregant-me més mals. Però, decideixo que no, que avui puc plorar, que em farà bé, . Això sí, ho faig sola i silenciosament, per no molestar els ànims d'altres.

I ploro però només una mica, que fa fred i se'm tallarà la cara. I amb un boli i una llibreta jugo a inventar, que és divertit i allunya fantasmes, que ells no saben llegir.

Invento una noia alegra i vital que ven somriures a canvi de mirades; invento un jove que ven mirades a canvi de somriures. Invento una riera, un bosc, un gos que lladra perquè se sent sol, està perdut vora el riu.

Invento la historieta. El gos perdut que lladra, la noia que el sent i li somriu i veu com remena la cua. O potser és el noi, el que sent el gos lladrar i d'una mica lluny el mira, i el lladruc para; llavors s'acosta per acaronar-lo i veu que a prop hi ha algú, és la noia de la rialla. I no li diu res, simplement la mira.

Marxa cadascú per on havia vingut, sense mots, però sabent on trobar-se: on el gos lladra.

13/9/06 4:45 AM
La noia de la porta