Atac de idees

Té el cap saturat.
Idea va, idea ve, idea torna, idea que s'enganxa amb la següent; es cargola, giravolta, es bifurca, ziga-zaga... ja no sap com s'ha precipitat el cicle.

Les vol escriure, les vol dibuixar, o gravar o alguna cosa perquè no es perdin.

Les vol, les intenta seguir;
corren massa.
Les vol, les intenta aturar;
són massa punyents.
Les vol, les intenta congelar;
es desintegren.
Les vol, les intenta captar,
s'esborren.
Té la solució,
se li escapa.

Idea va, idea ve, idea torna. - Para de pensar -es repeteix- para, para, para...para!

Ho aconsegueix. S'imagina el buit. Sembla que ja no te cap idea. Llavors, sent una emoció gratificant, no la sap qualificar.

Tornem-hi.

Idea va, idea ve, idea torna, s'enganxa, es transforma, s'embolica, canvia...

- Potser el què caldria seria frenar aquell sentiment per parar les idees no? -es pregunta- Doncs continua, no paris, no paris...

Idea va, idea ve, idea torna...que de fet, el que compte és el que es sent.


21/09/2006 I les idees que corrin.