Deliris de diumenge

I m'ho crec. Perquè llegeixo un llibre que em desordena les idees. Perquè la màgia que m'envolta m'espanta. I el cor se m'encongeix, perquè a través de la finestra entra llum que m'inclou. Perquè la música em parla. Perquè els ulls em delaten, perquè ja molt temps que els ulls em delaten, i no em puc amagar, perquè tothom em coneix.

I m'ho crec. Les senyals em guien, i ja no sé qui sóc, perquè tothom té un bocí de mi i jo sóc feta de bocins dels altres.

I res s'entén i tot és entès. I em perdo i visc sense saber. I sé sense viure.

I m'ho crec. Perquè tot és un joc, on avancem, ens aturem, intercanviem fitxes, ens matem i ens renaixem, en jo o en ells. Que ja no sé qui sóc.

Però m'ho crec.

1/9/2006

I m'espanto...