Pou d'absència

Res de més insuportable que el soroll que ens envaeix, gairebé sempre, i ens roba el silenci que necessitam. Però res de més dolorós que els "silencis que ens eixorden", és a dir, que l'absència de la veu de l'altre quan més la necessitam. I quin pou més insondablement profund, més dolorosament inaccessible que el pou de l'absència i del desig. Un pou on ens abocam, impotents, per a no trobar resposta alguna.
Diria, com a resum, que aquest és un problema emocionat.
I que emociona.

-Pou d'absència (si no vens a Premià)...
... i de desig (aquell que jo tinc de que vingues).

Una forta abraçada!
... I molts petons!

FRANCESC

tant de bo algun dia arribi a escriure com tu...
la més sincera enhorabona

que no aturi!
un petó

No pensar en descriure l'amor com una vall de llàgrimes, perquè només hi serà mentre la persona hi sigui. No pensar en parlar del flagell inhòspit de la mort, ni en l'esmunyedissa serp de l'enyorança. Totes aquestes coses fan mal, un mal immerescut.

sóc jo i ets tu

Hi tens la mà trencada, i no pares de dir coses tan ben lligades, en tan poc espai, però que si les possesim unes quantes juntes, fariem una via transversal que travesaria tot catalunya, paraula a paraula.
Doncs aixó, preciosa imatge la que ens descrius, com ens tens acostumats, no ens deixis mai.

Una càlida abraçada aquesta fresca tarda.

Moriran les roses,
però em quedaran les espines
llanguiran esmorteïdes
floriran dels dies
en l'ofrena dels teus ulls,
que és el que més vull

perduts en el capvespre
en l'amor destre
de tantes nits gastades
en hores embastades
pel miratge hipnòtic
amb el beuratge òptic
d'allò que no ens pertany.
però sempre és n afany.

Somni de les hores,
en el coixí del temps
silencis que ens eixorden
i ens desborden
amb aquell bram de
que ressona del no res
impotència continguda.
De nit volguda.


Pou d'absència i de desig.
La presència és un pessic.


Una abraçada.
onatge

M'agrada com dius el que dius, que no m'agrada.

T'animo a escriure a partir del PROU i caminar creativament.