Cercador
pots de melmelada
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
L'ara, obro, agosarada;
caixeta de la ment de música
i porcellana fina, que tanco corre cuita
quan no vull que fugi cap instant,
ni aroma, ni batec, guardant-los ben tapats
al fons del conscient fets melmelada
dins pots d'inconscient.
Comentaris
-
gaudeix de l'aroma...[Ofensiu]MarBlava | 05-03-2007 | Valoració: 10
de l'instant, de l'ara efímer.
M'encanten les teves metàfores, tan delicades i sensibles com la teva caixeta de fina porcellana...
Un poema ple de llum.
Una forta abraçada -
mmm[Ofensiu]gypsy | 23-02-2007 | Valoració: 10
que no fugi cap instant, ni batec...
deliciós com un pot de melmelada.
gypsy
Valoració mitja: 10