pots de melmelada

Un relat de: teresa serramià i samsó


L'ara, obro, agosarada;
caixeta de la ment de música
i porcellana fina, que tanco corre cuita
quan no vull que fugi cap instant,
ni aroma, ni batec, guardant-los ben tapats
al fons del conscient fets melmelada

dins pots d'inconscient.

Comentaris

  • gaudeix de l'aroma...[Ofensiu]
    MarBlava | 05-03-2007 | Valoració: 10

    de l'instant, de l'ara efímer.
    M'encanten les teves metàfores, tan delicades i sensibles com la teva caixeta de fina porcellana...
    Un poema ple de llum.
    Una forta abraçada

  • gypsy | 23-02-2007 | Valoració: 10

    que no fugi cap instant, ni batec...
    deliciós com un pot de melmelada.

    gypsy

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: