Cercador
Porta'm a la fi del món
Un relat de: IlladestanyAleshores tot semblava posssible. Havia assolit, a la fi, de fer les tardes seves, i la cita sempre ara al mateix lloc, al mateix xamfrà.
Ell hi arribava primer, amb la seva increïble lambretta de color groc .
Duia la barba llarga, rogenca, i l'amor li espurnejava a l'esguard.
Quan ella arribava, contemplava l'esclat del cel en els seus ulls;
de llurs somriures en sorgien petits llampecs.
Ella s'enfilava a la moto, abraçada a ell, i, tot omplint-se el cor d'aquell aire novíssim, li deia: "porta´m a la fi del món¨.
I partien, al bellmig del blau de la tarda, vers l'horitzó.
Tot; tot semblava possible.
Aquelles tardes blaves, aquelles nits de llàgrimes i de rialles,
de tristor i de dolcesa infinita,
varen començar a fer-se el seu món de llum i d'ombres,
varen fer-se un niu etern cadascú al cor de l'altre,
als ulls, als llavis, a la pell.
La commoció era profunda: havien trobat la seva llar.
l´Autor
41 Relats
149 Comentaris
45800 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.
Joan Vinyoli
Últims relats de l'autor
- EL PACTE
- DINS DEL CONFINAMENT- 8è Dia (II)
- DINS DEL CONFINAMENT- 8è Dia
- DINS DEL CONFINAMENT- 6è Dia
- ABANS DEL CONFINAMENT II
- ABANS DEL CONFINAMENT
- L'Amor i el Pterodàctil
- Naveguem junts, amor
- Deixaré una marca a la platja
- La llum de l'aigua
- POTSER FOU AIXÒ
- Les teves ales
- Rigorosament autobiogràfic
- Enyor
- Venim dels camins de l'aigua