Porta oberta, de cor a cor.

- Joan què escrius ?
- Hola, bon amic Follet, escric unes idees sobre l’Amor.
- Per què ?
- Participo al REPTE CLÀSSIC.
- Veig que ja has escrit.... ho llegeixo.
- Ben lliure ets !
- M’agraden aquestes idees que semblen definitòries.

• L’Amor és una emoció, per tant quelcom intern a la Persona
• L’Amor és una resposta un estímul que reps.
• Aquest estímul té moltes variables. Físiques, Psíquiques, Barreges...
• Qüestiona la teva llibertat de sentiments i provoca una certa renuncia.
• Enganxa i pot bloquejar una certa capacitat de decisió.
• Engresca i obre unes dimensions de felicitat sensacionals.

- Stop, Joan, dius moltes coses i algunes per sucar-hi pa !
- I altres ?
- Per sucar-hi melindros !!!
- Amic Follet, la sensació de l’estimació, en la doble vessant: Estimes i et Sents Estimat, té una riquesa molt forta, però...
- Segueix, si us plau.
- Però... és una riquesa en temps present.
- Què vols dir ?
- Que contínuament l’has de sentir i reviure i re-sensacionar. No és un fet, sensació, amb un final... no té final.... contínuament cal seguir ESTIMANT.
- Vols dir, Joan, que l’Amor, és de Present ?
- Sí i Sí.
- Sempre s’ha escrit que l’Amor és etern.
- Jo crec i m’adhereixo a que l’Amor és una EMOCIÓ DE PRESENT.
- I...?
- El Present viscut és immortal.
- Reflexiono !
- Amic, Follet, més que reflexionar, és sentir...
- T’estimo, Joan.
- Jo també, Follet.

El bon amic, Follet, ja no hi era. I jo vaig connectar de nou amb l’Amor. I el vaig sentir per tot el meu cos. Suaument. Dolçament. I lliurament una paraula vaig expressar en veu alta... gràcies per aquesta sensació, gràcies per aquesta emoció, gràcies AMOR.