Por

Sempre havia sentit pànic, a la pàgina en blanc. I potser és per això, que quan en trobava una davant meu, m'esforçava per que surtin del meu cap algunes paraules amb les que és trobes a gust i no és sentis sola.

A vegades, eren mots sense sentit, un darrere l'altre. Però poc a poc aquests mots, anaven prenen forma i acabaven per crear un vers, una cançó, un poema o potser una història. Històries de tot tipus, del que passa o del que voldria que passes, llargues o curtes, que fan riure o que fan plorar,...

Però des de fa un temps que no escric, veig la pàgina i la deixo. Passen els dies, els mesos i la pàgina resta en blanc. Sembla que el pànic s'hagi reconvertit. Tinc pànic a escriure, passo molt de temps triant els mots i les paraules amb les que embellir la pàgina en blanc, però quan ho llegeixo, no m'agrada i he de tornar a començar...No se quina deu ser la raó de tot plegat....Però avui, m'he decidit a afrontar-me a aquesta por, m'he segut davant la pàgina i he tornat a escriure.

No estat una cosa fàcil, però crec que poc a poc he anat recuperant la traça i han anat brollant les paraules per omplir aquest petit relat.