Poema Esther amb paràfrasi explicativa

No queda res del que era, Terra extingida,
mar de marbre eixut i emboirat,
el temps es convertí en foc sufocant,
i un vent de dalt t’erosionà la medul·la.

L’eco d’un eclipsi embelleix els estels selectes
que brillen, elevats, al bell mig del màgic empiri,
l’harmonia de tots ells t’envolta i t’entendreix,
Esther, engolida per la immensitat dels astres.

En aquesta terra esmorteïda i exhaurida,
supervivència, la paraula que emana del teu endins
com l’aigua dessecada, com l’oxigen que et falta,
com la mescla orgànica dels elements suprimits.

Esther, èxode constant, emigrares per la Via Làctia,
cercant una nova esperança com aigua viva,
una nova llar galàctica on arrelar la vida
un nou món d’esperits errants.

Malgrat un enyor els cabells t’enreda,
estesa sobre la llum estel·lar
explores l’extens exterior de l’espai
buscant un altre ecosistema d’espècies…

Un estossec et despertà de l’espant
i pensares estirada sobre l’estora
l’espina clavada que tens de fa estona
com encobrir la teva estimada terra d’enemics.

I amb la mà oberta, exigència exemplar:
on la natura no et doni més del que necessitis,
estalviant els seus recursos, sostenibilitat
i un encís d’emocions ensucrades i exuberants.

® Helena Sauras Matheu

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA ESTHER DE «CORBES DE SANG»:

Són vint-i-vuit versos repartits en set estrofes, estructura que es repetirà a la major part dels poemes.

El tema del poema és sobre el medi ambient i la necessitat de conservar i respectar el planeta de la Terra en millors condicions per tal de sobreviure-hi. El fonema que s’usa com una al·literació reiterada és el de la vocal E.

La primera estrofa ens mostra un planeta altament contaminat, on hi ha hagut un canvi climàtic (“foc sufocant”) que dificulta la continuació de la vida.

La protagonista d’aquest relat es diu «Esther» que etimològicament vol dir estel, però a la vegada és una dona preocupada per l’estat del seu planeta. A la segona estrofa, mirarà els bells estels del cel que brillen en harmonia i sent la seua immensitat i els descriu.

Però a la tercera estrofa toca de peus a terra i observa com hi falta aigua que s’ha anat eixugant. També hi falta oxigen i s’han suprimit molts elements orgànics perquè falten moltes espècies d’animals i botàniques que s’han extingit.

Com l’Esther vol sobreviure, fa un viatge galàctic a la quinta estrofa per tal de trobar un altre planeta semblant a la Terra per poder instal·lar-se. A la sexta estrofa, s’enyora molt del seu planeta malgrat explori l’univers buscant un altre ecosistema d’espècies.

A la sexta estrofa, l’Esther s’adonarà que tot ha estat un mal son, que s’ha adormit sobre l’estora, però no deixa de tenir aquestes ànsies de salvar la Terra. Se li representa com una espina clavada i vol protegir la seva Terra de persones que la maltracten, perquè se l’estima.

A l’última estrofa l’Esther, fa una reflexió i t’invita a participar-hi amb la mà oberta, que s’ha d’interpretar com que et tendeix la mà. L’Esther començarà a donar exemple i actua per a què li segueixis els passos. Pensa que s’han d’estalviar els recursos de la Terra perquè són limitats, que no malgastis sinó que usis només el que necessitis i li surten d’endins emocions ensucrades i exuberants per acabar.