Poema Dolors amb paràfrasi explicativa

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Coàgul de sang, vermella decepció
dintre del erm ventre
que ja no es dibuixa, gran desolació,
al sud del teu cor, un deliri tendre.

Decaus en la debilitat que dura,
al dors de l’ànima el dany que no s’atura
daltabaix que et desorienta
i et deixa perdre la il·lusió.

Malgrat tot, dues dunes dones d’aliment
a un altre petit que et demana,
la seva jove mare et reclama,
al nord del teu cor, un pàl·lid vent.

Dolors, dida decaiguda,
entre la polsim dels estels
et regalaria una fulla perenne
que t’esborrés el dur dàtil del dol.

I el petit xucla i degusta la pàl·lida llet,
dolç nèctar d’immenses defenses,
i ara, decidit s’adorm entre els teus pits
endins del teu cor, un suau prec.

Ferma i dura, Dolors, ni l’espessa bromada
et desorienta del dràstic i canviant pensar,
enrere quedaren les corbes del dèdal,
i el constant diluvi de sang gestada.

I per fi, revifada, deixes créixer el petit
amb la teva blanca llaminadura,
vincle càlid d’amor que no decreix,
i alçant el teu cor, un sospir de primavera.

® Helena Sauras Matheu


COMENTARI DE TEXT DEL POEMA DOLORS DE «CORBES DE SANG»:

Són vint-i-vuit versos repartits en set estrofes, estructura que es repetirà a la major part dels poemes.

El tema del poema és la mort d’un projecte de vida mitjançant un avortament espontani d’una dona que, per pal·liar aquest dolor, s’acaba convertint en dida.
El poema és un homenatge a la lletra D (dental fricativa). Per tant, el poema estarà ple d’al·literacions d’aquest fonema.

Des de la primera estrofa, ens aboquem al dolor i a la decepció que sofreix la protagonista quan sofreix un avortament espontani i deixa d’estar embarassada.
La segona estrofa descriu la depressió que té Dolors degut a aquest fet: “debilitat”, “dolor”, “dany”, “desil·lusió”...

Però, a la tercera estrofa, apareix un altre nadó que la reclama i la protagonista ho veu com una oportunitat per donar-li el pit (“dues dunes”). I ràpidament la Dolors es converteix en dida d’aquest.

A la quarta estrofa, el jo poètic s’implica amb el seu decaïment i li vol regalar una “fulla perenne”, metàfora d’esperança que perduri en el temps i li esborri el “dur dàtil del dol”.

A la quinta estrofa, assistim a l’acció de com el nadó pren aquesta llet del seu pit, que es considera “un dolç nèctar d’immenses defenses”. Aquí està la defensa per la lactància i la llet materna, perquè és la millor forma d’alimentar un nou nat ja que aporta defenses i propietats bones per a l’organisme, sempre que es pugui.

A la sexta estrofa, hi ha una evolució de la protagonista que ha deixat enrere aquesta fatal vivència de “constant diluvi de sang gestada”. I ha aconseguit sortir de les “corbes del dèdal” (aquí, les corbes fan referència a un laberint). La Dolors ara és una dona ferma i forta (“dura”).

A l’última estrofa, Dolors sent amor per aquest nadó perquè ha establert un vincle íntim amb ell (“vincle càlid d’amor que no decreix”), que li durarà tota la vida.

Durant tot el poema, el jo poètic va orientant a la protagonista en els últims versos d’algunes estrofes per a què la Dolors surti d’aquesta depressió. Vol que vagi superant aquesta mala experiència i es recuperi. D’aquesta manera, tenim:

• Al sud del cor, un deliri tendre.

• Al nord del cor, un pàl·lid vent.

• Endins del cor, un suau prec.

• Alçant el teu cor, un sospir de primavera.

Totes les orientacions fan referència al cor de la protagonista, d’on surten metonímicament les emocions més fortes.

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-11-2022

    Hola, bona nit Helena: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu relat "Records de la Catedral de Sevilla". Ho has copsat molt bé.
    M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Dolors i esperances[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-11-2022

    Uns versos fets de fluïts, sang i llet. Dues substàncies que, diluïdes dins el preciós poema, ens fan entendre la tristesa i l'alegria, la decepció i l'esperança.

  • Càlid amor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-11-2022 | Valoració: 10

    Un poema meravellós i magnífic, on la protagonista, Dolors, té una depressió on es hàgeu de recuperar amb amor.

    • Al sud del cor, un deliri tendre.

    • Al nord del cor, un pàl·lid vent.

    • Endins del cor, un suau prec.

    • Alçant el teu cor, un sospir de primavera.

    Aquests versos són extraordinaris i fan un poema de tots els dolors que té la Dolors.

    N'hi ha agrada d'allò més.

    Gràcies per compartir el teu coneixement, que em supera a les meues expectatives.

    Cordialment i fins a l'altra.

    PERLA DE VELLUT

  • Fantàstic.[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-11-2022 | Valoració: 10

    Un poema tret de les arrels més profundes d'una dona. Resolt perfectament en diferents estats en el temps de la protagonista. Gaudeixo tant quan et llegeixo.

    Una meravella de poema Helena.

    Una abraçada.

    Rosa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: