Cercador
Poema de tardor
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Quan l'octubre és mandrós
i la neu que precedeix te fulles lentes
encorbada es torna l'espatlla del temps
l'admiro a les fulles, les vèrtebres
i a cada migdia dormint el capvespre.
Terra a qui la llum pren foscor
des d'on el cel llança crits blaumarins
amb taques d'absència olor de repòs
la nit bramula i badalla- dolçament-
urpant estacions i ulls de gat.
L'herba em creix entre els dits
i sona el contacte humit i verd
i encara més verd es torna el silenci
quan l'escuma del vent recupera a poc a poc
rams de palla, i de flors, fragments de terra erma.
És tan últim aquest darrer sol,
estès tot ell allà dalt, damunt la plana -tibat-
resistint tempesta, tot desmenjat articula tardor
i no se'n surt que ja guaita al seus peus
i ignora que mai no en sabrà res
d'aquelles arrels de passatge, obac de poemes.
Tardor.
Comentaris
-
tardors que retornen com els teus mots[Ofensiu]gypsy | 30-10-2006 | Valoració: 10
Fulles, arbres, gespes adolorides s'amaren de tu.
"...i encara més verd es torna el silenci
quan l'escuma del vent recupera a poc a poc
rams de palla, i de flors, fragments de terra erma..."
petons i endavant.
gyps -
M'ha agradat sembla una tardor meva Pirinenca[Ofensiu]Ferran de Montagut | 24-10-2006 | Valoració: 10
Com t'he dit noia Barcelonina, m'ha semblat ven be una tardor meva dels meus Pirineus, es un poema molt ven expresat, et nota que ets una excel·lent poetessa salutacions des de les meves neus encara avui inexistents dons encara fa caloreta. Ferran de Montagut
Valoració mitja: 10
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88306 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson