Poema al vent

Ooooh! Que bé que has expressat aquest estat d'incertesa, d'atracció i dubte davant d'aquella mirada desconeguda que no sabem del tot si ens mira... Les paraules, les mirades, un tros de paper; tot això que pot perdre's, endut pel vent... O, al contrari, tb podem mirar d'evitar que el vent s'ho emporti.

L'estiu és jove, sí... No hi perdem res per intentar-ho, no...?

1abraçada.

aquest entra en la llista, però ja, eh!??!?!?!jejeje
no tinc temps, ja saps... un petonàs i una abraçada!!!!
ssr!!!
Sílvia

s'emporta les teves paraules suaus amb un aquell punt de magia que les fa especials, i que es -qui sap- capac de salvar les distancies.

Nena! Em deixes al cos aquesta sensacio de anar-me'n al llit amb la intirga del que passara...(ho has clavat)

Es precios

Una abracda desde Edimburgh

Henry

esbossat que no finalitza ni compromet... un poema insinuat, el temps vola... un poema sense foc, ja l'estiu escalfa massa... un poema al vent que algú potser atrapa... un poema casual, improvisat com una estona a la platja... un poema segur el vent arriba a tot arreu...
un poema alegre, rebel, independent i refrescant... vaja, com un aperitiu que obre gana...
ets fantàstica!
un petónàs amigaaaaaaaa!!!!!!!!!!!

és a qui sembla que va dedicat aquest poema. Un poema alegre, per variar en tu ....
L'escrius al vent, parlant potser? Però no li diràs a la cara......
L'estiu és jove! L'estiu comença i el sol espetega! Moltes hores per davant....espero que el desconegut s'apropi a tu en la mirada, i les caricies, i en moltes més coses......

Salut!

I es que les paraules d'un poema arriben molt lluny, trenquen distàncies enormes... i clar que si, l'estiu és jove, i la nit llarga per pensar en desconeguts o persones que ara ja no hi són però que ens agradaria tenir al costat!
Una abraçada!
GuSPIRA