Poble oprimit

Un relat de: borrokan

Sóc tot sentiments,
sóc tot llibertat,
odio veure les cadenes
del meu poble empresonat.

He nascut lliure,
en un país d'esclavitud,
sota les mans d'aquells opresors
d'aquella colla de purucs.

Només demanem una cosa,
el nostre diccionari és curt,
LLIBERTAT és la paraula
que justifica els nostres morts.

LLUITEM CATALANS,
des del cor fins a les mans.
LLUITEM CATALANS
Sense parar, VA GERMANS !

Fa anys i panys
que naixem, creixem, lluitem per tu
i morim a peus
del poble opressor.

El sentiment nacional torna a florir,
l'obrer torna a agafar la bandera roja,
la vida no deixa de seguir,
quant la Revolta comença a sorgir.

L'odi reprodueix la matança,
la matança reprodueix ràbia,
ràbia d'un poble oprès,
ràbia de la intolerancia.

Sense unió total perdem,
sense sentiment fallem
amb orgull sobrevivim,
amb força vencem.
Catalans, la libertat és fora a el mur,
Bascos, la llibertat és davant la bomba.
Galícia pateix l'opresió dretana,
Unim-n'hos germans, lluitem per la llibertat!!!

Comentaris

  • Jo també estic disposat[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 23-10-2005 | Valoració: 10

    a agafar les armes. Ja sóm dos, però crec que no trigariem a ser 6 milions.
    Una paraula tan senzilla i que costi tan d'entendre... però la lluita ens ha fet forts, i ara no ens podem rendir.
    LLIBERTAT!

    No t'aturis

    Juseph