El boig de la ciutat

La solitud és la dona de la casa, hi regna. Un pis al barri del centre de Ripoll, de lloguer, 50 metres quadrats d'angoixes. El dormitori li serveix només de guardaroba, el despatx és allà on hi fa vida, la cuina un altre racó per netejar i el menjador pràcticament només un punt de partida per dirigir-se a les altres estançes.

La seva vida un autèntic malson, irreal, cruel amb ell i amb els atres, dolorosa. La seva vida es basa en l'antropinisme, considerant-se a si mateix el centre de l'Univers. Error. "Tinc problemes que no puc resoldre", "una altra mala nit en què no tenia permès dormir", "em vol fer mal"… frases que passen contínuament pel seu cap, a voltes les pronuncia i a voltes no, però sempre les pensa. Una vida realment complicada, com viure-la? Alguns li diuen el boig de la ciutat, però mai s'han parat a considerar la seva situació, el motiu que te per no ser coherent, per viure malgastant la seva existencia i la seva salut.

Família? Sí, una germana de 50 anys casada i amb dues criatures, de 25 i 17 anys per cuidar, i un marit del qual ocupar-se. El seu germà li és un gran càrrega, però que voleu que us digui, per boig que sigui continua sent el seu germà!

No s'imagina la vida sense la seva germanà però tampoc amb ella. Confús? No, simplement malalt. Aquella cruel malaltia li ha fet perdre el nord i tan sols la te a ella, l'Esquizofrènia.