t'estimaré fins la mort

Un relat de: borrokan

Et vaig conèixer un migdia d'hivern, per casualitat, sortint de l'escola. L'atzar va voler que m'enamorés de tu i el destí va fer que t'hagués d'oblidar, esborrar-te de mi. Jo tenia només quinze anys, tu disset, érem dos joves perduts entre els camins de la vida, però vam aprendre a estimar-nos sense por de res.
El destí va separar-nos i no va propasar-se d'ajuntar-nos una altre vegada. Vaig enyorar-te durant molt de temps.

Passaven els dies, els mesos i els anys, creixiem, separats, triant camins completament diferents. No solía pensar en tu ni volia fer-ho, mai és agradable tornar al passat, ni per instants de temps.

Vaig tornar-me a enamorar i vaig anar-me fent gran al costat d'una altra persona, vivint feliç amb ell, sense grans luxes per vida però, tampoc, em va faltar mai res que necessités.

No vaig saber res de tu durant tota la meva vida, no vaig tornar a sentir el teu nom, no vaig veure més aquells ulls de color avellana i no vaig fer cap més petó a aquells llabis vermells que m'intimidaven en acostar-se als meus. Vas desaparèixer de la meva vida sense deixar el més mínim rastre.

Ara tinc ja vuitanta-cinc anys, i la dama de negre ja fa camí cap a mi, es va acostant lentament, però no em fa por. He tingut una vida agradable, tranquila, bonica. No tinc temps ni mitjans per despedir-me de tu, però tampoc és imprescindible.
Mai he pogut treure't de mi, mai t'he aconseguir oblidar. El meu primer amor, de veritat, sincer, mancat d'interessos. No vaig enganyar-te quan vaig dir-te que series inolvidable.

No li tinc temor a la mort perquè en l'altre món la gent no ha de triar camins, ni iguals ni diferents, ni propers ni llunyans, simplement no cal escollir.
He estat esperant tota una vida a que tornessis, a que em busquessis, a saber de tu, però res. Ningú és pot lliurar de la mort, ni tan sols tu, ni tan sols jo. T'esperaré a l'altre món, a l'última pantalla del joc de la vida, a l'altre banda de la ciutat. Segur que algún dia arribaràs i, llavors, ja ni el destí ens podrà separar.
"T'estimaré fins la mort, ho prometo", l'última frase que recordo haver-te dit i, com entendràs en llegir aquesta carta, he complert la meva promesa: T'estimo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer