Ploure rere finestres

Un relat de: Emelkin

Dibuixes plujes de llàgrimes
poc enllà de les finestres
i, sense adonar-te'n,
invoques llamps afilats
que se't claven als ulls…

Busques el so de la calma
més enllà de les finestres,
abans que el tro eixordidor
et mossegui les orelles…

Intentes palpar la sortida,
s'han encallat les finestres
i el terratrèmol t'encega les mans
i l'invàlid cos…

En un intent de viure
vols sentir les finestres
com si oloressis el perfum d'un últim petó,
però la pols de l'esfondrament t'obtura el nas
i et crema la llengua…

…

Vols pensar que encara hi ets,
algú ha obert les finestres?
Pots olorar la pudent…
Pots degustar la salada…
Pots palpar l'incessant…
Pots sentir la desafinada…
Pots tornar a veure la maleïda…
Pluja…

Comentaris

  • les finestres...[Ofensiu]
    Capdelin | 05-05-2006 | Valoració: 10

    que ens uneixen i ens separen del món i la pluja de vegades esperada i altres odiada...
    segons l'instant canvien els colors i el sentit de les coses...
    una abraçada.