Cercador
Plou i dol 2
Un relat de: Josoc- Compartir:
Plou a fora,
plora el cel...
un gris vel
el cor m'envolta.
Somio, m'envolo
i el passat recordo:
Pessigolleig lleu
m'amoixa la pell,
dintre de mi creix
lava de volcà,
que de cop esclata
en guspires mil.
És nostàlgia d'un amor
que encara és i ja fou.
Ni la mort no ha pogut
esborrar el seu regust.
Plou a fora,
plora el cel...
un gris vel
el cor m'envolta.
La Natura en mi reviu:
Ploro quan ella plora
o ric quan ella riu,
i això em consola.
Sóc una enamorada
que ha perdut l'amant,
però l'amor en guarda
sentint-se'n avara.
Lent o ràpid passa el temps...
un dia és dolç el record,
un altre dia és punyent.
Avui plou, demà fa sol.
Plou a fora,
plora el cel...
un gris vel
el cor m'envolta.
A casa ja no hi ha llum,
prou brillen estrelles fora
però a dins tot és foscor.
Allà dalt buscant la llum,
se n'ha anat el meu amor
i aquí baix, en la penombra,
s'ha instal·lat el meu dolor.
Comentaris
-
Amor malgrat la pèrdua[Ofensiu]Unaquimera | 28-01-2011
Bellísim poema aquest, que llegeixo en un dia plujós, mentre un tel gris m’espera a l’altre costat dels vidres.
Llegint-ho, t’he sentit molt propera...
Cada vers empra un recurs diferent per expressar els sentiments de la pèrdua i de l’amor, o el sentiment de l’amor malgrat la pèrdua. Tots plegats, ho aconsegueixen amb escreix!
Espero que t’agradi aquest altre: Almenys, aquesta nit! ( Et demano disculpes per l’errada, ja que "almenys" s’escriu sense espai al mig, ho sé )
T’envio una abraçada avui que plou, confiant que demà farà sol,
Unaquimera
-
és com...[Ofensiu]SomriureXsobreviure | 24-11-2006 | Valoració: 10
una cançoneta d'un trobador...preciosa...
l´Autor
129 Relats
525 Comentaris
121091 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83