Ploro per trencar la quietud

M'alegro que tornis a escriure alguna cosa per aquí. Ara només falta que abandonis aquest to trist i desencisat, replè de paraules solemnes, pel toc lleugerament apassionat i enamoradís que tenies abans.

Inspira't en les coses positives de la vida, i no només en alló que et fa plorar. Es pot riure per trencar la quietud, també ;-)

En aquest poema, la tristesa es fon lentament entre les paraules. Tan dolçament com la xocolota.

és el que deixa escampar per tot arreu el teu poema.
Lectura calmada i allau de sentiments que volen obrir-se pas al món exterior.
Cal pensar en esborrar els amargs records, principalment les amargues sensacions que ens provoquen.
Hem de pensar que cal viure: hi ha moltes coses que valen la pena en aquesta vida, només cal que no perdem mai l'esperança que ens fa falta per a la seva recerca.
Un dia, més o menys llunya, arribarem al punt que fa oblidar el record i gaudirem del moment present.
Feia molt temps que no publicaves res. No paris i continua produint relats, que com aquest poema, asserenin a les persones que et llegim.
Una abraçada càlida per reconfortar la teva quietud.
aiguasalada

Hola de nouuuuu !!!! Feia molt temps que esperava quelcom teu, i avui, tot tornant a mirar ho he vist !!! M'agrada el relat, una mica massa trist, com un crit ofegat d'ajuda, però com sempre molt maco... potser has perdut el fil de les cordes vocals, però no la forma de transmetre sensacions..

Petonets

Txell