Ploro per trencar la quietud

Un relat de: Quimera

Ploro per trencar la quietud,
per no sentir aquesta mudesa,
silenci que m'acarona la veu
i mirada que s'habitua a la foscor.
He perdut el fil de les cordes vocals,
endreçant aquest temps buit
i he recuperat les llàgrimes
d'entre la solitud i l'aflicció.
M'assec per no córrer,
per no recordar la flaquesa del meu pas.
I sento per no escoltar-me
veient per no mirar-me.
Tot i així, continuo bategant
sense rompre aquell ritme
entre assidu i homogeni
intrèpid i potser una mica desnerit ,
que m'allunya de retornar
a aquell amarg record
de les hores callades
esquivant-ne la remor.

Comentaris

  • Molt bé.[Ofensiu]
    Dopamina | 08-04-2007 | Valoració: 10

    M'alegro que tornis a escriure alguna cosa per aquí. Ara només falta que abandonis aquest to trist i desencisat, replè de paraules solemnes, pel toc lleugerament apassionat i enamoradís que tenies abans.

    Inspira't en les coses positives de la vida, i no només en alló que et fa plorar. Es pot riure per trencar la quietud, també ;-)

  • Dolça tristesa[Ofensiu]
    gabriela | 08-03-2007

    En aquest poema, la tristesa es fon lentament entre les paraules. Tan dolçament com la xocolota.

  • Assossegada tristesa...[Ofensiu]
    aiguasalada | 08-03-2007 | Valoració: 10

    és el que deixa escampar per tot arreu el teu poema.
    Lectura calmada i allau de sentiments que volen obrir-se pas al món exterior.
    Cal pensar en esborrar els amargs records, principalment les amargues sensacions que ens provoquen.
    Hem de pensar que cal viure: hi ha moltes coses que valen la pena en aquesta vida, només cal que no perdem mai l'esperança que ens fa falta per a la seva recerca.
    Un dia, més o menys llunya, arribarem al punt que fa oblidar el record i gaudirem del moment present.
    Feia molt temps que no publicaves res. No paris i continua produint relats, que com aquest poema, asserenin a les persones que et llegim.
    Una abraçada càlida per reconfortar la teva quietud.
    aiguasalada

  • Yuna | 16-02-2007 | Valoració: 10

    Hola de nouuuuu !!!! Feia molt temps que esperava quelcom teu, i avui, tot tornant a mirar ho he vist !!! M'agrada el relat, una mica massa trist, com un crit ofegat d'ajuda, però com sempre molt maco... potser has perdut el fil de les cordes vocals, però no la forma de transmetre sensacions..

    Petonets

    Txell

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Quimera

Quimera

17 Relats

22 Comentaris

20461 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc d'allà.
D'allà on els somnis són paraules.
Sóc d'aquí.
D'aquí on aprenc a descriure el silenci mentre escric en silenci.
Sóc de lluny.
De lluny on he aprés a buscar-te. A seguir un camí que em porta a tu.
Sóc de tot arreu i d'enlloc.
De tothom i de ningú.
Sóc de nit.
De nit quan esdevenc un relat.