Recordo

Ara que ja han passat uns anys, m'agrada recordar. M'agrada reafirmar allò en què sempre vaig creure i continuo creient.

Per a poder créixer, primer has de néixer. Per arribar a l'èxit, has de partir del no-res, d'allà on la gent creu que no prosperaràs mai, d'aquell punt tant insignificant que te'l fas teu. Sovint, suportaràs burles i comentaris amb ànim desesperançador. Serà aleshores quan cada dia et faràs una mica més fort, una mica més il·lús.

Vam començar al carrer. Dúiem a una mà la pilota i, a l'altra, l'esperança. Érem pocs i d'edats diferents, potser sí, però plens de força i entusiasme.

Conec nova gent i en parlo de la coneguda, però sempre en parlo de la què en tinc un bon record. Del club on vaig començar a jugar a handbol en parlo molt. De tot allò que vam aconseguir perquè no sabíem que era impossible. Dels èxits aconseguits, que no van ser pocs. Dels partits guanyats en diferència de gols i dels guanyats en diferència d'il·lusió. Dels que jugàvem i dels que estaven allà per recolzar-nos.

Recordo aquells vespres d'hivern amb les mans encrostades de gel pel fred. Els somriures migs esborrats pel baf que desprenia el nostre alè cansat. Aquells inicis en aquella pista exterior. No ens importava, ho fèiem perquè no disposàvem de res millor. A vegades, tot i que la lluita resulti difícil, la recompensa esdevé immensament gratificant.

Recordo les marques als genolls del dur treball. Les llàgrimes d'esforç quan fregàvem els triomfs i no hi arribàvem.

Recordo la suor del joc frenètic. Dels objectius marcats. De la lluita contínua en conjunt.

Recordo l'emoció de cada gol, de cada victòria, de cada copa, de cada celebració.

Recordo tots i cadascun dels què ho vam fer possible, i me n'enamoro d'aquest dolç record.

Però, el què més recordo és de com vam començar i me n'enorgulleixo. Perquè l'enveja és un mal menor i nosaltres ho vam demostrar. Perquè sovint, no cal tenir res per aconseguir-ho tot.

Ara, vull pensar que tots recordem aquells dies i intentem fer-ne dels dies presents, una continuació d'aquest record.

Ànims a tots aquells que tenen una il·lusió en el club i no deixen que se'n vaig.

Que no s'acabi mai.