Dolor mort

Un relat de: Quimera

Massa dèbil per fugir.

Sovint, sento que el temps se n'enriu
de les hores que em capturen l'espai.
I els rellotges em lleven les ganes
de lluitar vers aquest suplici passiu.

Perdo les forces que mai he tingut
per oferir-les al buit.
I em manquen els ànims de dia
quan somio de nit.


Massa forta per pugnar.


Sovint, sento de dins el record
de nits de presència immortal.
I d'entre els plors dels llençols
m'adono del teu instant mort.

I la solitud, no m'espanta
ni la nostàlgia em fa por.
M'aterra l'oblit que perllonga
el que tu m'has senyat amb dolor.

Comentaris

  • molt bé.[Ofensiu]
    Dopamina | 09-06-2005

    Plasmes molt bé aquesta sensació d'impotència que et queda quan t'adones que el temps passa i que no l'estàs aprofitant. Aquest temps que ens autoalimenta i ens fa escriure mentre ens intentem defensar per tal de no caure en l'oblit; que com molt bé dius no es troba en la distància.

    M'encanta el teu estil. M'agradaria poder continuar llegint de tu molt de temps.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Quimera

Quimera

17 Relats

22 Comentaris

20460 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc d'allà.
D'allà on els somnis són paraules.
Sóc d'aquí.
D'aquí on aprenc a descriure el silenci mentre escric en silenci.
Sóc de lluny.
De lluny on he aprés a buscar-te. A seguir un camí que em porta a tu.
Sóc de tot arreu i d'enlloc.
De tothom i de ningú.
Sóc de nit.
De nit quan esdevenc un relat.